11.
tentines
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passes vacil·lants com les d'una criatura que tot just comença a caminar, un convalescent, un embriac, etc. [...]
|
12.
camadejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caminar a grans passes. [...]
|
13.
coixim-coixam
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coixejant lleugerament. Caminar coixim-coixam. [...]
|
14.
terrenejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caminar per damunt de terra. [...]
|
15.
ambulatori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es refereix al caminar, que té la facultat de caminar. Un animal ambulatori. Que no obliga el malalt a fer llit. Un tractament, una malaltia, ambulatoris. Lloc on acudeixen alguns malalts en règim d'externs per a llur tractament. Deambulatori. [...]
|
16.
a la xisclera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De tort. Caminar a la xisclera. [...]
descalç -a
|
17.
carranc -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que carranqueja. Té un caminar carranc. [...]
|
18.
lentament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera lenta. Caminar lentament. [...]
|
19.
descalç -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que va amb els peus nus. Caminar, anar, descalç. Que porta sandàlies, a diferència del religiós calçat, que porta sabates i mitges. Carmelites descalces. [...]
|
20.
carrutxes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri fet de llistons, que va sobre rodes, dins el qual hom posa la criatura que s'assaja a caminar, a fi que, sostenint-s'hi pels braços, no caigui. [...]
|